A les persones interessades a entendre el paisatge rural i agroforestal configurat al llarg dels segles ens cal conèixer els elements que el conformen. I per aconseguir-ho no tan sols hem de saber d'eixos elements, sinó amerar-los amb un component afectiu íntimament lligat al cognitiu. I això ho fa la mar de bé Pere Molines: impregna d'estima per la terra, pel país, per la natura, la seua aportació generosa al coneixement d'un món, el rural, en vies de desaparició física i fàctica; un món, però, que gràcies a gent com ell podem recrear i fer-lo perdurar en la memória i en l'afecte. I, tambè, per què no dir-ho?, en el somni d'una integració harmònica entre el paisatge i els humans que hauríem d'administrar-lo com un bé comú, admirable, respectable, gaudible. Perquè el llibre d'en Pere ofereix la possibilitat d'establir interrelacions entre uns components naturals i culturals que, a primera vista, podrien semblar fragmentaris, dispersos. I, en fer-ho, facilita l'accés al públic interessat gràcies a aquests components "etno-" (etnobotànics, etnozoològics, etnogeològics) característics dels grups humans que han viscut en simbiosi amb la natura que els envoltava, i amb la qual intentaven establir relacions de benefici mutu. Per això podem afirmar que aquest llibre permet el trànsit amable, enriquidor i didàcticament plaent en la ruta cap a la comprensió, l'estima i el gaudi d'allò que ens envolta, d'allò a qupe aspirem o d'allò que som o creiem ser.

Índex: Al poble valencià. - Pensaments. - Preliminars. - Introducció. - 1. Any: Generalitats de l'any, Refranys de l'any, Frases fetes i locucions de l'any, felicitar o donar l'enhorabona, Menes d'anys, Estacions. - 2. Hivern: Generalitats de l'hivern, Refranys de l'hivern, Frases fetes i locucions de l'hivern, Vents d'hiverm, Frases fetes dels vents, Meteorologia, Generalitats de desembre, Porquejada o matança, Nadal, Refranys de desembre, Frases fetes i locucions de desembre, Generalitats de gener, Sant Antoni, Refranys de gener, Generalitats de febrer, Refranys de febrer, Frases fetes i locucions de febrer, Cançons populars de la Marina (hivern), Endevinalles hivernals, Embarbussaments hivernals, Menajrs típics d'hivern, Curanderisme: forces espirituals i remeis guaridors. - 3. Primavera: Generalitats de la primavera, Refranys de la primavera, Vents primaverals, Pluges primaverals, Refranys de la pluja, Frases fetes i locucions de la pluja, Endevinalles i embarbussaments de la meteorologia, Cançons de la pluja, Generalitats de març, Refranys de març, Generalitats d'abril, Pasqua, Jocs, Sant Vicent Ferrer, Refranys d'abril, Generalitats de maig, Refranys de maig, Cançons populars de la Marina (primavera), Endevinalles primaverals, Embarbussaments primaverlas, Menjars típics de primavera, Curanderisme. - 4 Estius: Generalitats de l'estiu, Refranys, frases fetes i locucions de l'estiu, Vents d'estiu, Generalitats de juny, Refranys de juny, Sant Joan, Generalitats de juliol, Refranys de juliol, Refranys, frases fetes i locucions de la batuda, Festes de carrer, Joc genuí valencià: el raspall o "el raspot", Refranys, frases fetes i locucions del raspall, Les Marades, Frases fetes i locucions sobre la mar i el peix, Generalitats d'agost, La salmorra, Verema 1a part: l'Escaldada, Cançons populars de la Marina (estiu), Endevinalles estiuenques, Embarbussament estiuencs, Menjars típics d'estiu, Curanderisme. - 5 Tardor: Generalitats de la tardor, Generalitats de setembre, La verema 2ª part: el vi, Generalitats d'octubre, Relacions amoroses, Generalitats de novembre, La mort, Cançons populars de la Marina (tardor), Endevinalles tardorenques, Embarbussaments tardorencs, Menjars típics de la tardor, Curanderisme, Endevinalles agosarades, Enigmes desxifrables a punt de succeir.

Índex: La l'Alcúdia d'Elx. - Història del jaciment. - Els períodes prehistòrics. - L'època ibèrica. - Les èpoques romanes (La ciutat de l'Alt Imperi / El Baix Imperi) . - L'etapa visigoda. - Abreviatures. - Bibliografia. - Vocabulari.

Índex: Documentació. - Història del monument. - Descripció del monument. - Vocabulari. - Bibliografia i fonts.

Índex: Introducció. - Els fonaments d'una pelegrinació actual (El significat de la celebració / L'origen dels Pelegrins de les Useres). - Les Useres i el camí dels pelegrins (El camí dels pelegrins / Les Useres / Sant Joan de Penyagolosa / Sant Miquel de les Torrocelles / Xodos / El Penyagolosa / Com arribar-hi). - Persones, coses, cants i precs (Les persones / Els preparatius / Cants i precs dels pelegrins). - El pelegrinatge (L'últim divendres d'abril (La Misa de les Càrregues - La Misa dels Pelegrins - Eixida de la processó - El camí de pujada - A Sant Miquel. Dinar - Camí de la Lloma i el Marinet - Fins a Sant Joan. Entrada - La nit a Sant Joan) / El dissabte (La cerimònia del perdó - Dinar i sortida de Sant Joan - El camí de tornada - A Xodos - Fins a les Useres - El trosset de pa a les Useres - Entrada a les Useres - Processó d'entrada fins al temple parroquial - Al temple parroquial. Final del pelegrinatge) / Diumenge / La consueta dels pelegrins). - Apèndix. Guia ràpida per a veure els pelegrins de les Useres. - Si voleu saber-ne més (Llibres i fullets / Revistes i diaris / Documents cinemtaogràfics / Televisió i vídeo / La música dels pelegrins).

Índex: Pròleg. - Introducció. - La ciutat de València: paisatge natural-urbanisme i climatologia (Plana i marjal /El "laberinto conventual" / El clima i la "pequeña edat de hielo") . - El llit del riu Túria: Riquesa i misèria. - La "Fàbrica Vella de Murs i Valls" (Orígens baixmedievals i organització institucional / Personal administratiu i oficis / Finançament: cises i censals / Funcions públiques i urbanístiques de la "Fàbrica vella de Murs i Valls" (Les construccions defensives - La infraestructura hidràulica: trapes i xarxa de clavegueram - La xarxa vial: camins i ponts - El rellotge de la Catedral - Estinción d'incendis)) . - La fàbrica nova del riu (Fundació de la "Fàbrica nova del Riu" / Finançament: "la nova cisa dels carns" / Oficis administratius de la Fàbrica nova del Riu / Obra Nova del Riu (1598-1609) (El pont del Real - El pont del Mar - Els colossals murs d'afusellament del riu Túria: ecos herrerianos - El pont de Sant Josep))La planificació municipal de l'oci públic i el desplegament de la propaganda real a través de la "Junta de Murs i Valls". - Transformacions politicoadministratives de la Junta de Murs i Valls després de la nova planta borbònica. - Conclusions.

El "Museo del Patriarca" , nom amb què es coneix l'àmbit museístic que s'allotja en el Real Col·legi de Corpus Christi de València, popularment també cridat "Colegio del Patriarca", creiem que mereix una matisació segons s'interprete el vocable empleat per a designar el lloc. En sentit ampli és indiscutible que l'interés museístic d'esta insigne institució comprén diversos aspectes de la fundació venerable que és, tant per la seua significació en el panorama cultural valencià com per haver-se mantingut essencialment sense alteracions ni canvis des de l'època de la seua creació, conservant en les seues dependències i capelles bona part dels seus efectes originals, des de retaules fins a mobiliari, ornaments, draps d'altar, arxiu, biblioteca, i bon nombre d'objectes d'ús domèstic. En este sentit, per tant, cal considerar al Col·legi com un dels conjunts museístics més singulars de tota la geografia historicoartística espanyola. Amb la present publicació, promoguda pel Consell Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana, pretenem contribuir a la difusió d'eixe cabal artístic que tanca el Col·legi, aprofitant l'ocasió que se'ns brinda per a oferir en forma resumida i divulgativa un compendi a partir dels últims estudis apareguts sobre el Col·legi i les seues obres d'art, incorporant observacions sorgides a la llum d'algunes dades noves i arran d'haver-se emprés en els últims anys una campanya de restauració i neteja de pintures que ens ha permés precisar millor atribucions dubtoses.

Índex: Germà Colón Domènech: La llengua a l'època del Tirant. - Leopoldo Penyarroja Torrejón: Sintaxi i lexic en el Tirant lo Blanch (Del valencià quatrecentiste al valencià modern). - Cardenal Tarancón: Tirant lo Blanch y los ideales de la época. - Albert G. Hauf: Text i context de l'obra de Sor Isabel de Villena.

Índex: Introducció. - Orígens de la impremta a València. - Els impressors. - Llibres impresos a València durant el segle XVI. - Les imatges impreses en els llibres valencians del segle XVI. El seu contingut. - Les imatges i els seus impressors. - Referències formals. - Bibliografia. - Apèndixs (Índex de biblioteques / Índex de matèries) . - Índex de làmines.

Índex: Pròleg de Marià Peset. - Introducció. - Part primera: L'expulsió dels jesuïtes. Una legislació urgent (L'expulsió (El factor sorpresa - Respecte cap als regulars - Organització de l'eixida) / Primeres mesures per a l'ocupació de temporalitats (Els béns jesuïtes: primer assegurament - La depositaria general - Fonaments pels quals els béns ocupats han de quedar davall el real patrimoni) / Edificis de les esglésies i col·legis (Prioritats i regles per als destins dels col·legis jesuïtes - Destins particulars sobre cada casa) / Les hisendes i la resta de béns ocupats (Creació de les Juntes - Les Juntes a Amèrica - Altres normes conduents a l'administració i venda de temporalitats)). - Part segona: Subhasta del patrimoni jesuïta a València (Consideracions generals / Finques rústiques (Valors i extensió - Tipus de terra, qualitats i cultius - La venda: Sociologia dels compradors) / Finques urbanes) .

Índex: Documentació (Les tècniques de la imatge romàntica (Xilografia - Gravat calcogràfic - Litografia) / la difusió de les imatges) . - Història del gravat en l'època romàntica (Les acadèmies de Belles Arts i el Gravat / La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i el Gravat) . - Els gravadors romàntics valencians (Panorama general / Gravadors romátnicos valencians en les col·leccions de la Reial Acadèmia de Sant Carles / Iconografia romàntica valenciana) . - Vocabulari. - Bibliografia bàsica.

Índex: Pròleg de Paulí Iradiel. - Abreviatures i taula de mesures valencianes (Introducció / Organització del sector des de la conquista cristiana / Primera fase de l'envol: La Confraria de la Misericòrdia i l'ofici de teixidors de seda (1465-1479) / Segona fase: Els genovesos i la creació de l'Art de Velluters de València amb la seua Confraria de Sant Jeroni (1479-1483) / Torns, telers i teixits de seda. Evolució teconológica al ritme de la nova moda en el vestir / L'expansió de les sederies en l'Europa tardomedieval / Condicions de vida dels artesans. Del taller familiar a les formes de sociabilitat pública / Conclusions)