Material didàctic

  • En 1850, Charles Darwin publica el seu llibre L'Origen de les Espècies. Però, sense saber-ho, havia estat preparant-se per a este esdeveniment des de ben menut. Descobrix en este còmic com naix un anturalista. Com la seua passió per obserar i descobrir la natura el du a recórrer el món. Com evoluciona una teoria.

    Consell Valencià de ...

  • El relat que segueix és pura fantasia, ningú no es cride a engany. La història i la llegenda tenen delimitat els seus camps, i encara que en ocasions se solen confondre les seues fronteres, no és aquest el cas que ens ocupa. Si bé és cert que la narració manca de tot fonament històric, no és menys cert que també va poder ser així, encara que no va ser...

    Ajuntament de Beniss...

    Capó Garcia, Bernat (Text) - Carañana, Jaume (Dibuixos) La llegenda de Ben i Issa

  • Aquestes són les aventures i desventures, còmiques i tràgiques, d'armes i d'amor del jove cavaller Tirant lo Blanc, cavaller bretó disposat a creuar tot el món conegut al servei d'un bell ideal: alliberar l'Imperi Grec i la ciutat de Constantinoble del setge dels turcs i aconseguir l'amor de la més intel·ligent i bella de les princeses.

    Edicions Camacuc

    Huguet, Jesús Huguet - Bayarri, Jordi Tirant Lo Blanc. Tapa dura. 1º Edició

  • La política conqueridora de Jaume I tingué com a colofó la repartició dels regnes entre els fills. El repartiment va quedar així: - Pere, el futur Pere el Gran, heretà Catalunya, l'Aragó i València. - Jaume heretava Mallorques, el Roselló i la senyoria de Monpeller.

    IECMA (Institut d'Es...

    Ingelmo, Juan D. - Benavente, Victorio Jauca de Jaume I 1208 - 1276

  • Llibre il·lustrat de la prehistòria de Dénia al segle XIX.

    Ajuntament de Dénia

  • El camí a la Marina Alta: Empremta morisca i mallorquina (2013) és la tercera guia editada del Camí i la primera del País Valencià. El Camí és un recorregut senyalitzat per la cultura, la història, el paisatge i l'esperit de les terres de la nostra llengua. La darrera guia editada ha estat el Camí a la Garrtoxa i al Ripollès: dels volcans a la terra dels mites, que podeu adquirir a les llibreries. En aquesta guia hi trobareu una gran riquesa de continguts perquè ha estat elaborada a partir de les aportacions de la gent de cada poble. El Camí et convida a viure l'aventura d'immegir-te en les entranyes de les comarques, poble a poble, pas a pas, fins a conèixer la nostra terra sencera. Conèixer aquesta terra per a estimar-la!

    IECMA (Institut d'Es...

  • Les obres d'aquesta ermita començaren durant la quaresma del 1762 i el 27 de febrer de l'any següent fou col·locada la sagrada imatge donada pel fill de Gata D. Vicent Mulet. El doctor D. Vicent Monfort, també fill d'aquest poble, fou qui va promoure la construcció del santuari. A l'any 1768 es va fer una reforma d'importància que va ser completada el 1773. Des del principi fou molt estimada pel poble de Gata, i la devoció s'anà estenent pels pobles pròxims vists els miracles que se li atribuien i, més que res, pel fet de que a Gata no hi hagué cap pedregada des de que es venerava l'imatge. Cap al 1812, amb l'ocupació del territori per les tropes napoleòniques, es conta que uns quaranta veïns de Gata, mal armats, es feren forts a l'ermita. Per tres vegades tracteren els invasors, superiors en número i millor equipats, d'ocupar la posició, però en arribar a un arbre blanc que s'alçava davant l'ermita hagueren de retirarse, abandonant el poble. Aquest esdeveniment es recorda tots els anys a les festes del Santíssim Crist que es celebren el dia 6 d'agost. El 1886 l'ermita fou ampliada i reformada a càrrec del rector regent Juan Martínez Blasco, el 1905 va ser construit el campanar i a l'any 1927 fou totalment renovada. Durant la guerra civil espanyola (1936-1939) l'edifici fou habilitat com hospital i diversos objectes de cult varen ser destrossats, entre ells l'imatge del Crist. Els fragments foren replegats i amagats per alguns veins de manera que, en acabar el conflicte, l'imatge pugué ser recomposada i dipositada de nou al seu lloc. També l'arbre blanc (un àlber) va patir els desastres de la guerra i sembla que, amb la manca de combustible, fou cremat a les cuines i llars del poble o, segons una altra versió, als fogons de les locomotores del trenert de la Marina. També, en acabar la contesa, fou plantat un altre. A hores d'ara, després de recents reformes, la devoció al Santíssim Crist del Calvari es manté tan vigorosa com sempre i l'ermita és un lloc que val la pena visitar quan l'ànima demana silenci i recolliment.

    Ajuntament de Gata d...

  • El llibre La pilota grossa reivindica el nostre patrimoni a partir d'una de les modalitats més desconegudes del joc de pilota però alhora amb més projecció de futur. Gràcies a les seues peculiaritats és apta per a gent de totes les edats i condicions. És un esport humil i del poble. A través d'una recerca hisòrica, etnogràfica i arquitectònica s'expliquen les seues característiques, el territori pel qual s'estenia la seua pràctica, la gent que hi jugava, els desafiaments i el moment present que viu aquesta modalitat.

    Edicions 96 i IECMA ...

    Agulló, Víctor i Congost, Josep M La pilota grossa

  • Moros i cristians. Una festa fa una descripció i anàlisi de la festa de Moros i Cristians. Una festa que a data de hui, per nombre de celebracions i de participants, és sense dubte, la més popular del País Valencià -en poc menys de quaranta anys s'ha passat de trenta poblacions que la celebraven a les vora dues-centes actuals. L'obra situa la festa geogràficament i històricament, tot incidint al segle XIX, moment en què aquesta adquireix al nostre territori unes característiques pròpies que la fan única al món. Altres aspectes més puntuals, com ara el component mític i religiós, el calendari i la seqüència festiva, la distribució del col·lectiu fester en filaes o compareses, les ambaixades, la música, la pólvora i la gastronomia, completen aquesta engrescadora panoràmica.

    Edicions del Bullent

  • El parlar de la Marina Alta. El contacte interdialectal valencianobalear és una versió reduïda de la tesi doctoral que l'autor va defensar el gener del 2000 i que se centra en la descripció dialectal del parlar de la Marina Alta (42 pobles habitats), influïda per la repoblació mallorquina del segle XVII. Acompanyen l'estudi fonètic, morfosintàctic i lèxic una mostra cartogràfica de 216 mapes a color que inclouen els trets lingüístics que presenten major interés (volum annex).

    MACMA i Universitat ...

  • Els parlars septentrionals de la Marina poden considerar-se clarament una subvarietat de la llengua catalana diferent del valencià veí, gràcies a la repoblació mallorquina siscentista. La zona prototípicament més mallorquinitzant correspon a una vintena de pobles, que van des de les valls interiors de Gallinera, Ebo, Alaguar i Castells fins a Gata, Pedreguer, Jesús Pobre i la Rectoria, passant per Xaló, Llíber i la Llosa; Tàrbena, al sud, en seria el nexe d'unió. Aquests són precisament, d'acord amb la documentació històrica existent, els pobles on s'ha testimoniat més component humà procedent de les Illes ara fa quatre-cents anys. La resta de llocs han diluït una mica la pròpia mallorquinitat pel pas del temps i s'han aproximat al valencià de les comarques veïnes, malgrat que conserven encara un grapat de característiques illenques que els proporcionen la condició de parlars de transició. La varitetat lingüística dels pobles estudiants, per tant, és la prova més fefaent que els habitants de la Marina són els descendents directes dels repobladors mallorquins del segle XVII.

    MACMA i IECMA

  • L'Atles Lingüístic de la Marina és un projecte que s'ha beneficiat d'un microatles anterior que formava part de la tesi esmentada. De fet, reprodueix la informació de més de la meitat dels mapes publicats el 2005 -161 dels 2015 que hi havia en aquella primera versió-, tot i que, en l'edició actualitzada, s'ha ampliat l'àrea enquestada als onze pobles de la Marina Baixa que hi faltaven, amb el consegüent augment d'entrades noves. La resta de mapes, fins a 280, -un total de 119- són totalment inèdits: concretament un mapa dels gentilicis comarcals, 42 mapes nous de fonètica, 25 de morfologia, 47 de léxic i 4 a mode de resum.

    MACMA i IECMA

    Beltran i Calvo, Vicent - Herrero Lloret, Teresa Atles lingüístic de la Marina (ALMAR)

ON TROBAR-NOS

Seu Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta – MACMA
C/ Blasco Ibáñez, 50 baix
3760 - Ondara
Tel. 965757237
Email: macma@macma.org

CONTACTE:

XARXES SOCIALS

Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta: Xarxa Jove Marina Alta: Xarxa Esportiva Marina Alta:
2020 © All Rights Reserved. MACMA