Índex: Presentació d'Antoni Esteve i Blay. - El asociacionismo de patrimonio cultural en la Comunidad Valenciana. - El patrimoni oral valencià. - Un model de gestió de la bibliografia local i comarcal. - La comunicació local-comarcal al País Valencià. - La xarxa viària i la vertebració de les comarques. - Participación del SARC en el desarrollo culutral de las comarcas centrales. - La integració i l'aprofitament dels IEComarcals en els CEFIRE i en la formació dels docents. - Reflexión sobre aspectos taxonómicos en arquitectura rural. - El patrimoni toponímic. - La Literatura Valenciana Actual (1968 - 2000): una eina per al coneixement de la literatura. - La demanda de productes i serveis culturals de qualitat a les comarques valencianes. - El Institut d'Estudis Comarcals y el arte público en La Marina. - Les comarques valencianes i el patrimoni documental i bibliogràfic. - Turisme i medi ambient a les comarques.

La vida democràtica gira al voltant dels parlaments. És en estes institucions on residix la sobirania popular i on es troben representats els ciutadans segons el seu vot per una o altra opció política. Espanya ha desenvolupat a partir de la Constitució de 1978 un model autonòmic que ha aconseguit obtindre una fórmula de govern ajustada a les necessitats de cada comunitat i reconéixer d'esta forma la seua història i les seues senyes d'identitat. L'autonomia de la Comunitat Valenciana se sustenta en el govern de la Generalitat Valenciana, la primera institució de la qual són estes Corts Valencianes que m'honre a presidir i en què residix la sobirania del poble valencià. Ací debatem i aprovem les lleis i iniciatives del govern autonòmic, el nostre Consell, per les quals ens regim i que permeten la convivència dels valencians dins del nostre àmbit territorial. Esta guia que ara teniu a les mans permet acostar-se d'una forma senzilla i amena a les Corts Valencianes, ajuda a comprendre'n la comesa i el funcionament, a més de conéixer com és la seu parlamentària: l'hemicicle, la sala de la Mesa, la de la Junta de Portaveus, etc.És fonamental que els parlaments, en este cas les Corts Valencianes, estiguen en contacte permanent amb els ciutadans i d'esta forma volem contribuir a millorar el coneixement d'esta institució en què tots estem representats i, per tant, de què tots formem part. Les Corts Valencianes són, en definitiva, "la vostra veu". Espere que esta guia siga del vostre grat i que ens permeta aconseguir l'objectiu pel qual ha sigut elaborada, que no és altre que el d'acostar la institució al ciutadà. Benvinguts a les Corts Valencianes.

Una vegada més, dins el procés de normalització lingüística de la toponímia dels municipis de la nostra Comunitat, veu la llum una nova edició de la publicació Denominació oficial dels municipis i altres entitats locals de la Comunitat Valenciana. El canvis produïts des de la darrera publicació han estat els d'Albocàsser, Alcalà de Xivert, l'Alcora i Beneixama, a més del municipi nou San Antoni de Benagéber -la població del qual no apareix, per raons òbvies, en les dades facilitades per l'Institut Nacional d'Estadística- i les noves mancomunitats creades durant l'any 1997. També s'hi recull la denominació de Villanueva de Castellón en haver estat anul·lada, mitjançant sentència judicial, la denominació de Castelló de la Ribera. A més, s'han introduït novetats importants per tal de facilitar l'ús d'informació per part dels usuaris: la informació es presenta mitjançant un format nou, s'han creat llistats nous per províncies, per població... encara que la novetat principal és la de fornir aquesta valuosa informació en un suport informàtic que permetrà una explotació total de la informació. Per a això s'ha dut a terme un esforç especial per tal de completar aquesta publicació ja tradicional amb un suport informàtic adequat, de fàcil maneig i que permeta que aquesta eina siga útil i pràctica. Amb això queda coberta la doble finalitat informativa i assessora d'aquesta publicació, tant a institucions públiques com privades, i animem a totes elles, una vegada més, a usar correctament les denominacions oficials dels municipis, contribuint així a la seua difusió i normalització.

Recopilació de les festes més rellevants de la Comunidad Valenciana.

En les pàgines següents abordem el tracte amb les diferents administracions en la nostra llengua i amb la màxima eficàcia; la possibilitat de fer més nostres elements tan personals com són el nostre nom i els nostres cognoms -per la llengua, per la forma en què volem identificar-nos- i el seu reflex en els documents que l'Estat imposa per a acreditar aquesta identitat (document d'identitat, permís de conduir, passaport, etc.) Tractem també dels docuemtns públics tals com són les escriptures davant notari o altres casos anàlegs, on es formalitzen actes transcendetals en la nostra vida com són un testament, la compra d'una casa, una hipoteca o uns poders de representació (a un advocat o un procurador) davant els tribunals, per posar uns quants exemples. Finalment, expliquem què són i què fan els registres públics i la importància que tenen en un bon grapat de qüestions de la nostra vida: la titularitat d'un immoble (una casa, un terreny), un arrendament, la formalització de l'existència d'una determinada empresa (societat anònima, una societat de responsabilitat limitada, cooperativa, comunitat de bèns, etc.), l'acreditació del naixement i la mort, del matrimoni, de la sepració i del divorci; de la nacionalitat i el veïnatge; de la titularitat d'un llibre, d'una cançó, o de la propietat d'una marca comercial, d'un disseny, d'una patent, etc.

Ara o mai, deia Joan Fuster el 1981, mentre concloïa: "Un idioma no pot subsistir, viu, dins la societat que li és proòpia, si no és l'idioma de tothom i practicat per tothom tothora". I per aconseguir-ho, reclamava "tenir-ne una consciència plena", "un gran esforç" cívic i abandonar la marginalitat per esdevenir la cultura majoritària al nostra país, com és la voluntat i el compromís de les 50 entitats i associacions que subscriuen i donen suport a les iniciatives que ací es despleguen. En Drets cap a la normalitat s'exposen i es raonen un conjunt de propostes factibles dins l'actual marc per a encaminar-nos decididament a la normalitat lingüística.

L'objectiu del present treball és el d'assajar una interpretació general sobre el conjunt de fenòmens ideològics i polítics que van rodejar i van condicionar tot el procés autonòmic valencià. Abans que res van condicionar la plasmació jurídica, formal, del dit procés, és a dir, l'Estatut d'Autonomia. Com un altre treball inclòs en esta obra aborda les qüestions jurídiques tractaré d'evitar reiteracions remetent-me des d'ara al dit estudi.

El present llibre em retorna als volts de la dècada dels anys cinquanta del segle passat, en un poble de la Marina Alta on encara hi era molt rellevant l'activitat pansera. El record d'aquesta activitat i d'aquells moments em situa en uns dies d'estiu plens de rituals. Eren rituals de treball que per a les persones majors suposaven feina intensa i preocupació perquè la tasca de convertir el raïm en pansa arribara a bon final. Però per als xiquets i les xiquetes eren rituals d'emocions i de joc que implicaven la participació de tots els sentits, amerats de sensacions plaents. I l'experiència vital que omplia aquells dies d'elaboració de la pansa, any rere any, era sempre intensa.

A Toponímia del Poble Nou de Benitatxell trobem que els autors han realitzat un acufrat estudi a partir de fonts orals i escrites per a recollir i sistematitzar la toponímia existent al Poble Nou de Benitatxell. Fruit d'aquest treball són aquestes pàgines que ens fan valorar la riquesa toponímica de les nostres terres i les relacions amb les cultures que han poblat aquest territori, des dels musulmans i els repobladors catalanoparlants als "poblers" actuals. En resum, un treball necessari en un moment de pèrdua de la tradició oral pel canvi socioeconòmic i l'especulació urbanística que ha sofert el poble en els darrers trenta anys. Un estudi que no només interessarà als lingüistes sinó que d'ací un temps serà una eina fonamental per a qualsevol estudi històric o per al coneixement del nostre passat d'abans del turisme.

Cinc territoris rurals han treballat conjuntament per a dur a terme un projecte que pretén la recuperació, conservació i valoració de part del seu patrimoni. El treball que teniu en les vostres mans és resultat de més de dos anys de treball, de la cooperació de cinc Grups d'Acció Local acollits a la Iniciativa Comunitària Leader Plus i de la participació de deu entitats col·laboradores. És important destacar l'interés que té la iniciativa com a projecte de cooperació interterritorial ja que sorgix, a pesar de les diferents realitats, com a resposta a una problemàtica comuna de moltes zones rurals europees: la pèrdua de patrimoni rural, tractant d'establir estratègies concretes i actuacions locals amb l'objectiu comú de la valoració d'eixe patrimoni d'acord al potencial, capacitat i prioritats de cada regió participant. Agrocultur respon a tres problemàtiques presents en les zones rurals. En primer lloc, la falta de conservació i l'abandó en què, moltes vegades, està sumit una part important del patrimoni rural lligat a les activitats agropecuàries i artesanals. En segon lloc, les dificultats per les quals passen les activitats agropecuàries en les zones rurals objecte d'actuació que, a pesar de les ajudes europees, seguixen en procés de regressió, amb una disminució contínua de professionals i abandó de cultius. I finalment, el dèficit d'activitats complementàries a l'allotjament en el turisme rural. A partir d'esta problemàtiques, Agrocultur pretén buscar solucions integrades i es marca com a objectiu general l'estudi i experimentació de metodologies i ferramentes que ajuden, d'una banda, al manteniment de les activitats agropecuàries i del patrimoni lligat a la seua pràctica i, d'una altra, al desenrotllament d'una oferta de turisme actiu centrat en les dites activitats tradicionals, de crear sinergies entre activitats rurals perquè es complementen, s'enfortisquen mútuament i contribuïsquen a la seua conservació.

El paisatge d'un territori, el de la Marina. Un element definitori: els riuraus. A partir d'aquests dos elements es va celebrar a Benissa l'any 2012 el 1 Congrés Nacional sobre els Riuraus, un encontre d'especialistes en diverses àrees d'estudi que tenien com a objecte d'investigació i reflexió aquesta singular construcció rural que des de la Marina es va estendre a altres comarques valencianes. Els treballs que s'hi donaren a conèixer veuen hui la llum en la present publicació. Expert en arquitectura, educació, etnologia, història i turisme se centraren en l'origen, l'evolució, les característiques i les tipologies dels riuraus, i la vida sorgida al caliu d'aquests espais de treball i de convivència. Però els riuraus no interessen sols pel seu passat. Un patrimoni amb tanta riquesa historicoetnològica pot ser també un motiu perquè en un atractiu per a l'allau de turistes que visiten el nostre territori. Són els reptes de futur que els espera als riuraus, un símbol de la Marina.

Pamflet divulgatiu. L'origen de la tradició del conreu de l'olivera a la Marina Alta es perd en els temps; es consolida quan la romanització i, segurament, s'intensificà arran de la dominació àrab, tot i que a la nostra comarca mai no ha estat el conreu predominant. De tota manera sempre ha estat present a les nostres terres, ja que és un dels arbres més representatius del mediterrani i més lligat a la nostra cultura, gràcies al seu fruit i a l'oli.