Núm. 1 Ondara personatges i fets. El present llibre és el fruit del treball d'investigació sobre l'emigració de la gent d'Ondara a Amèrica del Nord entre 1912 i 1920, dins del corrent migratori general de la comarca en aquells anys. El llibre segueix, en general, la metodologia tradicional d'aquest tipus de treballs, la diferència rau en què en tractar-se d'un estudi eminentment local s'ha fet un esforç especial en esbrinar els aspectes personals dels emigrants per a fer-los més fàcilment identificables i pròxims a l'actual gent d'Ondara que puga llegir el llibre. Aquest llibre s'inscriu en una col·lecció que l'Associació Cultural Ocell d'Ondara ha encetat amb el títol de "Personatges i fets d'Ondara". La col·lecció pretén donar a conéixer la biografia d'aquelles persones filles d'Ondara que han protagonitzat uns fets i una vida que els membres de l'associaciópensem que mereixen ser coneguts. També voldríem fer públics fets que, tot i que no els han realitzat persones del poble, sí que n'han tingut repercussió. L'objectiu és afavorir que els esdeveniments històrics, les seues conseqüències i les vides i obres dels fills del municipi siguen una part indestriable de la memòria colectiva d'Ondara.

Núm. 11 Ondara personatges i fets. El pare, Salvador Gil Femenia (Ondara 1887-València 1931), i el fill, Salvador Gil Camarena (València 1915 - 1973), foren dos pintors que s'especialitzaren en la pintura religiosa, que entre els anys 1940 i 1970 va tindre molta activitat. Amb motiu de la fi de la guerra civil, va sorgir la necessitat de restaurar les pintures i les imatges de les esglésies que havien resultat malmeses. Com a excel·lents artesans de formació també van fer molts treballs de restauracions i daurats. El seu treball es pot contemplar en moltes esglésies de nord a sud del nostre territori. Amb aquest llibre s'ha volgut fer un treball de recerca de bona part d'aquelles esglésies on van intervenir i així rescatar de l'oblit l'obra i la vida d'aquests dos pintors valencians.

El mosaic és l'art de combinar, un a u, xicotets elements o tessel·les fins a conformar un tot, on els colors i les formes dibuixen una infinitat de motius decoratius. En el món romà era, per excel·lència, l'art de decorar paviments. Els treballs de conservació i restauració duts a terme en els mosaics dels Banys de la Reina de Calp han servit per a recuperar de l'oblit estes grandioses obres. Amb la mateixa paciència dels nostres avantpassats, tessel·la a tessel·la, hem anat avançant en la intervenció. I amb la mateixa il·lusió presentem esta publicació on mostrem els resultats obtinguts en la nostra investigació. Pedra a pedra, pas a pas, perseguint un únic objectiu: la salvaguarda i recuperació d'un patrimoni artístic que forma part de la nostra cultura.

Hui tot es concentra a les ciutats i als nuclis turístics. Indubtablement Calp n'és un també. Pràcticament no coneixem moltes coses dels centres turístics. La joventut coneix millor les discoteques, els bars o qualsevol altra cosa de la vida moderna de Calp i els seus voltants, que no la història d'aquest poble. Podem dir que hi ha pamflets turístics que expliquen aquestos llocs i, fins i tot, un llibre que parla d'aquestos aspectes de Calp. Però què sabem de la terra que xafem, de les plantes i dels animals que hi viuen, de les històries dels nostres avantpassats. Pràcticament no res. A l'escola sempre ens han contat les històries d'altres pobles, d'una altra gent. Semblava que aquesta terra que ens acull, que veu transcórrer les nostres vides, no tinga, ni haja tingut, mai res a dir-nos. Conéixer bé les històries d'aquestes terres de Calp, entendre les seues arrels, és un pas per copsar que nosaltres i els nostres predecessors hem tingut -i patit- una història: la nostra. Serà gran o xicoteta, a vegades sublim, a vegades miserable. Normalment, potser que siga mediocre, però és la nostra història, la de les terres i la fent d'aquest tros de la mar.

La publicació de Les baronies de Calp, Benissa, Teulada i Altea de Jaume Pastor i Fluixà és un deute que Calp tenia amb la seua pròpia història, i no sols perquè suposa una important tasca de recuperació de coneixements històrics sobre estes quatre poblacions de la Marina, sinó perquè amb l'edició d'este llibre contribuïm a recuperar l'obra d'un dels més insignes fills de Calp, el nostre sempre recordat Jaume Pastor. Si algú ha contribuït de manera decisiva al coneixement del nostre passat, a la recuperació de la nostra cultura amb rigor i objectivitat històrica és, sense dubte, Jaume Pastor i Fluixà juntament amb la seua infatigable companya en la investigació i en la vida, Júlia Campón. Ni abans ni després de Jaume, Calp ha comptat amb una figura tan rellevant en el món cultural valencià, ni que dedicara tant d'entusiasme i passió a la labor d'investigar, recuperar i recopilar per a tots la història de la cultura i el coneixement, Jaume podria haver arribat a fer si la mort no l'haguera sorprés de manera tan primerenca. Calp no pot ni ha d'oblidar Jaume Pastor i Fluixà, per això la Casa de Cultura porta el seu nom i per això cada any s'entreguen els Premis Jaume Pastor i Fluixà-9 d'Octubre que servixen per a reconéixer aquelles persones que han treballat pel nostre poble. No obstant, el millor homenatge que podem oferir a Jaume és que les generacions futures coneguen la seua obra i esta els permeta inspirar-se en esta calpí exemplar per a continuar amb la seua labor d'investigació.

Llibre de la història dels antics carrers de Calp.

Llibre de la història local de Calp.

Història local de Benimeli.

La Memoria que presentem en aquestes pàgines forma part d'una sèrie de manuscrits que foren redactades per les autoritats sanitàries dels pobles de la comarca en el primer terç del segle XX, hui conservats a l'Arxiu Municipal de Dénia. Ja al segle anterior se'n redactaren d'altres que tenien per objectiu donar una visió ampla de l'estat sanitari de cada poble i fer propostes per a millorar les deficiències, que en aquells anys eren moltes. De totes les memòries que es conserven a l'esmentat arxiu, sense cap dubte la de Teulada és la més completa i interessant de totes, tant que aporta del poble de diversos tipus: educatiu, econòmica, descriptiu del terme i poble, antropològics, etc. La majoria de les memòries del moment consten d'unes poques pàgines, mentre que la de Teulada s'estén en 30 pàgines, en les quals apareixen també un plànol de la vila i un altre del terme. Totes aquestes notícies i l'alta qualitat d'aquest informe les devem a un home extraordinari que va omplir la vida del nostre poble en la major part de la seua existència: Don José Pitarch Jarque. En aquest informe ens presenta en primer lloc quina és la situació de Teulada a l'any 1923: demografia, serveis de què consta i estat d'aquestos. Especialment interessant és la crítica que fa de l'estat en què es troben les escoles, el cementeri, els serveis sanitaris, etc. L'estat de Moraira el presenta com a molt lamentable: la malària, produïda per les aigües estancades de l'Ampolla, és la causant de la horrible situació en què es troben els habitants d'aquest nucli de població. No es limita D. José Pitarch a fer una crítica mordaç contra tot allò que és un obstacle per al progrés i per a aconseguir una vida sana i saludable: fa propostes molt interessants per a que això siga possible: plantar arbres pels carrers, construir noves escoles, allunyar el cementeri del poble (encara hui pendent), sanejament de la zona pròxima a Moraira, educació sanitària per a les mares de família a fi d'educar millor els seus fills en la bona salut... i altres més, que ens mostren la seua constant preocupació per la salut i la millor vida en comú dels seus consiutadans. Segons diu, en matèria d'higiene està quasi tot per fer... i confia que els nous temps faran canviar les coses a millor. Conclou el seu informe dient que hi ha tres coses que són la bases de la civilització dels pobles: la Sanitat, L'Educació i la Justícia, sense les quals aquells no poden progressar.

El Centre Excursionista Pedreguer (CEP), amb motiu del 30é Aniversari de la seua fundació, va proposar a l'Ajuntament de Pedreguer la convocatòria d'una beca per tal de fer un estudi del material de l'entitat i recollir-ne per escrit els 30 anys d'existència, proposta que l'Ajuntament va rebre amb una gran il·lusió. Finalment l'encarregat de fer el treball va ser Lluís Pons Costa, que, com el lector comprovarà en llegir les pàgines següents, hi ha esmerçat un gran esforç per conjugar d'una manera amena i alhora ordenada i metòdica les múltiples activitats en què ha estat immers el CEP al llarg d'aquests 30 anys.

L'Aiguadolç, el títol és un petit homenatge a l'escriptora Maria Ibars i Ibars, és una revista de literatura que sorgí l'any 1985 de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta com un projecte de publicació periòdica al servei de la crítica i l'expressió literàries en llengua catalana. Taula: Pròleg. - Antologia (Manel Alonso, Lluís Alpera, Silvia-Maria Aresté, Josep Ballester, Antoni Bauçà, Maria Beneyto, Vicent Berenguer, Dora Català, Josep Manuel Esteve, Joan Fuster, Manuel Garcia Grau, Marc Granell, Ramon Guillem, Josep Igual, Aina Maria Lenzen, Trinitat Garcia Sebastià, Antoni Gómez Gimènez, Marià Lleixà, Tomàs Llopis, Isidre Martínez Marxo, Toni Mestre, Hèctor B. Moret, Vicent Nàcher, Teresa Pascual, Jaume Pérez Montaner, Josep Planaspachs, Lluna Pons, Antoni Prats, Francesc Reus, Lluís Roda, Emili Rodríguez-Bernabeu, Xavier Rosselló, Encarna Sant-Celoni, Joan M. Suassi, Romà Seguí, Mercè Viana.). - Notes bibliogràfiques.

L'Aiguadolç, el títol és un petit homenatge a l'escriptora Maria Ibars i Ibars, és una revista de literatura que sorgí l'any 1985 de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta com un projecte de publicació periòdica al servei de la crítica i l'expressió literàries en llengua catalana. Sumari: Dossier (Rodolf Sirera parla de les seues obres dramátiques (Entrevista Antoni Prats) / Bibliografia actualizada de Rodolf Sirera / Arnau: l'escenari d'un mite (Antoni Torderà) / Els personatges femenins en el teatre de Rodolf Sirera (Josep Lluís Sirera)). - Creació (Poemes, Romà Segui / E vaja jo cercant, interrogant (Tomás Llopis)). - Recerca (La vida teatral a Dénia (1869-1978), (Vicent Balaguer)). - Ressenyes i comentaris (Lluís Fornés, Carles Mulet i Grimalt, Tomás Llopis i Lluís Roda).