"Sant Vicent no s'acabai mai...", comente telefònicament amb Pepe Soler a propòsit del llibre que ara tenen a les mans. "Què et sembla?", m'havia demanat ell. I jo no sé ser-li més sincer: "Sant Vicent no s'acaba mai!". Certamentm sant Vicent Ferrer és un personatge que sembla no tenir fi quant a possibilitats d'estudi: en les diferents vessants vitals, en la preidcació, en els sermons, en les implicacions polítiques, en el procés de canonització, en la bibliografia generada, en els estudis, en la iconografia, en els miracles, en l'advocació i-sobretot, i especialment- en les formes de l'afectivitat popular. Perquè Vicent Ferrer ha estat, sens dubte, un dels persontages més rellevants de la història dels valencians: potser el valencià més universal de tots els temps, sí... Però la bona qüestió és que, enllà i ençà del referent històric -enllà i ençà de la persona i de l'obra-, sant Vicent Ferrer és un referent de primeríssim ordre, també, en l'imaginari popular valencià, per l'afectivitat popular que desperta: potser encara per damunt de l'extraordinària transcendència històrica individual.