Des de fa més d'un segle, les sales de cine són l'àmbit privilegiat de l'educació sentimental de cada generació. Estudiar estos llocs mitificats per l'imaginari popular, parlar de la seua arquitectura, decoració, marquesines i cartelleres de programació és una experiència gratificant per a l'autor i, per delegació, per a aquells lectors que desitgen projectar-se nostàlgicament en les seues pàgines. Si, a més, l'estudi se centra en l'època daurada del cine, censant cada una de les nombroses sales de cines d'estrena, primera estrena, primera reestrena i "reprís" que van proliferar a València, quan el cine era l'espectacle familiar per antonomàsia, pot resultar una radiografia sociològica de la cultura popular d'allò més significativa.