Llibre de narrativa curta. Índex: Premi categoria (19 a 30 anys) Amagoia De Berrio-Ochoa Arce "Hermanos de sangre". - Premi categoria (+ 31 anys) Laura Bixquert Sanchis "En recuerdo de lo que no ocurre". - Premi categoria (+31 anys temàtica Igualtat de gènere) Eduardo Gil Gallego "La llamada del destino".

La presó del cel és una novel·la que parla de la postguerra en un poble valencià del sud, un poble qualsevol. El seus protegonistes són un capellà -el pare Lluís- d'idees progressistes, que lluita per canviar l'odre de les coses, i tres xiques que són unjustament repressaliades pel franquisme. Amb ells conviuen una galeria de personatges de gran vivesa i profunditat humana, que conforme un emotiu testimoni de la vida d'aquells difícils anys. Amb aquesta novel·la Joaquim Espinós completa una triologia que recorre la història del segle xx, integrada, a més, per Ombres en el riu (1995) i Material fotogràfic (2015).

L'escola de formació de persones adultes de Teulada Moraira és un servei de l'Ajuntament de Teulada, dins de la Regidoria d'Educació, per a tota la població major de 18 anys que desitge gaudir i realitzar-se mitjançant l'aprenentatge. Té dos vessatns: una formal que ofereix una informació-formació actualitzada a les necessitats socials i laborals, així com assessorament i documentació en matèries que afecten a l'educació (Graduat en educació secundària, alfabetització...) I una altra més informal, que pretén ser com una universitat popular, en la qual juntament amb la col·laboració d'associacions i grups socials, la formació va dirigida a tots aquells sabers populars teòrics i pràctics. (Tallers de cuina, d'entrenament emocional, idiomes...) En 2016, s'ha emprès una nova iniciativa per a fomentar l'enginy y la creativitat d'aquelles persones amants de l'escriptura: El concurs de microrelats. Si parlem de jugar també hem de tenir en compte que podem jugar amb el nostre enginy, la nostra creativitat i la nostra ment. Amb aquest objecitu va començar el concurs de microrelats on, a més de jugar, s'ha pretès fomentar la lectura i l'escriptura als amants d'aquest art. Amb una maetixa primera frase per a tots, cada participant ens submergeix en un món, en el seu món, en un escenari de realitat i ficció on amb menys de 300 paraules ens fan partícips de la seua història. El concurs de microrelats ha sorprès tant per la creativitat dels treballs com per la gran participació d'històries de diferents punts d'Espanya, fins i tot a nivell mundial des de països de parla espanyola. Aquesta revista recull els microrelats presentats en la I edició del concurs.

La mort, de vegades, no significa oblit, sinó la por d'un estigma que condiciona les vides dels supervivents i manté viva la memòria personal i col·lectiva. Això li esdevé a la nissaga dels Facadell de Beniarbeig, uns personatges i un microcosmos immergit en la conflictivitat social derivada de l'expulsió dels moriscos i de les condicions abusives que el senyoriu imposa als seus vasalls fins que no esclata la Segona Germania i es congria la guerra de Successió. Durant els cent anys que abraça aquest relat, pagesos, bandolers, capellans, nobles i procuradors entrellacen una història coral en què les dones, de totes les classes socials, tenen un protagonisme decisiu a voltes inconfessable i inconfessat. Hi ha morts que pesen cent anys és alhora una mirada a la història del desballestament social, polític i económic del segle XVII valencià que, com diu Joan Fuster, marca el destí futur del nostre poble.

Clàssic de la literatura.

Clàssic de la literatura.

Llibret compillació.

Llibret compillació.

... El final de la cançó va coincidir amb el xoc de la seua mirada amb els enormes blocs de formigó que pretenien suplantar a la granja de Bartolo en el seu espai natural. Tal impacte li va provocar un estremiment a mesura que prenia consciència de l'altra perspectiva que el temps atorgava a l'anàlisi de records i vivències passades Aquella àrida imatge se va anar difuminant per l'efecte de les llàgrimes que van inundar els seus ulls en un sobtat atac de melancolia, mentres un ressort ocult del cervell li feia cascavellejar en les oïdes el són de "El temps pasará" de l'escena de la definitiva separació d'Ilsa i Rick, que va servir de fons instrumental a aquella veu interior tan coneguda quan va passar a recitar lentament les estrofes quevedianas: "¿Qué otra cosa es verdad, sino pobreza en esta vida frágil y liviana? Los dos embustes de la vida humana, desde la cuna, son honra y riqueza. El tiempo, que ni vuelve ni tropieza, en horas fugitivas la devana; y, en errado anhelar, siempre tirana, la Fortuna fatiga su flaqueza. Viva muerte callada y divertida la vida misma; la salud es guerra de su propio alimento combatida. ¡Oh, cuánto, inadvertido, el hombre yerra: que en tierra teme que caerá la vida, y no ve que, en viviendo,, cayó en tierra!"

"Entre llops" és una novela històrica amb personatges mig ficticis mig reals (mossén Rafel, el Morrut, na Caterina la Nina, el Tarbení, el morisc, en Bartomeu Ordines, na Bet-Joana Moll l'Escolana, Pere-Joan el Tort...) que deamblaren per la Marina Alta allà pel segle XVII i principis del XVIII. Precisament el segle XVII (1600-1700) té una gran importància en la nostra formació com a poble. A l'entrada (1609-1610) Felip III ordenà l'expulsió dels moriscos perquè "no eren ni bons cristians ni súbdits lleials al rei". Només del Regne de València n'eixiren 135.000 (el 33% de la població) i originaria una gran crisi social i econòmica. Uns quants milers de moriscos, posteriorment, s'enrolarien en les galeres pirates berberisques per castigar encara més les nostres costes del Mediterrani. Serien substituïts, els moriscos, a la Marina Alta i comerques veïnes, pels mallorquins. Gràcies al virrei de Mallorca que era també duc de Gandia. Estos nous pobladors, a causa de les dures impossicions senyorials, algunes collites ruïnoses, unes poques pluges torrencials, epidèmies i plagues de llagosta, es vorien forçats a caure en el bandolerisme. Fenòmen que agità la Marina principalment a les darreries del selge XVII. D'altres camperols intentarien eliminar la pressió senyorial amb revoltes violentes (la Segona Germania i la Guerra de Successió); per tant, estimats companys, de veres que ens trobem davant per davant d'un segle de veres violent, dur i carestiós. Temps que influïren en els nostres trets d'identitat i acabaren per afaiçonar-nos i adonar-nos als valencians amb uns pocs atributs: senzills, pràctics, bregadors, tradicionals, sofrits, hospitalaris, meninfotistes i festius.

Antologia de contes. Traduït a més d'una dotzena de llengües, la crítica europea relaciona Quim Monzó amb Kafka, Borges i Rebel·leu. Des de Melocotón de manzana, una selecció dels seus dos primers llibres de contes, i La isla de Maians va ser unànimement valorat com una aportació de primeríssim orde a la renovació del panorama narratiu. En cada llibre ha sabut augmentar l'exigència i el rigor, i ha generat, a més, un enorme i desacostumat interés popular, com en El porqué de las cosas i Guadalajara. Hui, Monzó ha revisat eixos llibres -tots els seus contes publicats fins ara, alguns d'ells inèdits en castellà-, aplicant eixa mateixa exigència i eixe mateix rigor. El resultat és Ochenta y seis cuentos, que ha merescut el Premi Nacional de Literatura català i el premi Lletra d'Or, que se sumen al premi de narrativa Ciutat de Barcelona i als quatre premis de la Crítica que atorga Serra d'Or, que van ser concedits als últims quatre llibres d'este volum.

Estimat lector/lectora, m'agradaria compartir amb tu esta trepidant història inspirada en fets reals, que sens dubte et farà viure moments inoblidables. El que en esta es narra, per extraordinari que parega, s'endinsa en gran manera en el que desconeix. L'epicentre d'este increïble relat, va tindre lloc un 28 de juny de 1920 a la vora del Mediterrani, segurament en un dels emplaçaments més extraordinaris i sorprenents del nostre meravellós planeta. No sols els veïns de Xàbia, lloc on tot va ocórrer, i pobles limítrofs, coneixen la confusa i efímera llegenda que es compte sobre l'aborronador crim que a principis del passat segle va commocionar els habitants d'este paradís terrenal, són mils els enamorats d'este lloc, els que en alguna ocasió se'ls va eriçar la pell, quan de xiquets se'ls va comptar per primera vegada esta fosca història que al seu dia va botar als diaris de tota Espanya.Ara per primera vegada, Félix, principal personatge d'esta trama, després de tota una vida dedicada a conéixer el que en realitat va ocórrer, ens compte cada detall sobre "Úrsula" coneguda per tots com: "La Criminala de Jávea". Ens oferix la més completa i minuciosa obra mai comptada, sobre un dels crims més cridaners, succeïts a Espanya de principis del passat segle.