Els pobles que envolten la Serra de Segària -i potser hui en dia molts dels usuaris de l'autopista A7-, han volgut vore en el rocam amb el qual acaba aquesta muntanaya, el cap enorme d'un gegant, que potser dorm o mira el cel qui sap si viu o mort. Per satisfer la imaginació dels que hi busquen alguna explicació, els autors d'aquest llibre expliquen una llegenda ambientada en els temps llunyans dels ibers. Antoni Prats (Sueca, 1946), l'autor del text, viu a la Marina Alta des de 1971 i té la sort de opder albirar quan vol el cap del gegant des del terrat de sa casa. Ha publicat sobretot llibres de poemes i ha dedicat nombrosos estudis als nostres poetes. Des de 1975, ha sigut professor de l'Institut Maria Ibars (Dénia). Pepa Úbeda (Carcaixent, 1953), l'autora de les il·lustracions, també ha sigut professora de Secundària. La seua doble formació universitària, d'Arts i de Lletres, ha diversificat la seua intensa i prolífica creativitat entre la literautra i la plàstica. En aquest altres vessant, ha destacat especialment com a il·lustradora.

Llibre de narrativa curta. Índex: Primera categoria relat curt (10-18 anys) "Experiencies amb l'alcaloide mes potent". - Tercera categoria relat curt (+31 anys) "El dilema de Jaume".

Amb la Guerra Civil com a eix permanent, l'autor construïx la història d'uns personatges amb què, immediatament, el lector s'identifica: maría la Guinyarella, una dona turmentada a la cerca del seu identidad... Miquel Mitjaterra, un vividor... Batiste Mitjaterra... Els Xaparro, llauradors acomodados... "Duardo" un mutilat de guerra que viu en la seua carn i en la seua ment els horrors de la contienda... Tot un poble, en suma, subjecte als condicionaments polítics i socials de l'época...

La novel·la que oferim ara és una bona novel·la i ho és perquè la bona literatura es justifica per cada pàgina, per cada frase; l'hem de poder obrir per qualsevol plana i la força de la prosa, o de la poesia que porta dins o l'ús de la llengua ens ha de captivar, perquè al capdavall és tan sols una obra que presenta problemes humans i solucions humanes. Són problemes que a la nosta època encara existeixen i que possiblement es solucionen d'altra manera, però també humana i per això ens afecta i ens commou.

Quatre-cents anys després de la publicació de la segona part del Quixot (1615) i de la mort de Miguel de Cerbantes (1547-1616) , esta edició il·lustrada a color per Miguel Ángel Martín, posada al dia amb les noves normes ortogràfiques de la Reial Acadèmia i versiculada per a facilitar cites i passatges, acosta al lector actual la primera gran novel·la de la història de la literatura. Des de Baleària volem sumar-nos a estes efemèrides i a la difusió del valor afegit que esta nova i original edició aporta, compartint 3.000 exemplars del Quixot amb els nostres grups d'interés. Però fonamentalment volem compartir contingut, la lliçons, i els valors del personatge més important de la història de la literatura universal. Volem reivindicar una obra que ens dignifica, ens universalitza i ens cohesiona com a societat i com a poble. Un llibre per a llegir-ho i rellegir-ho, que en cada època ha sigut interpretat de forma distinta sense deixar de ser actual, que inclús s'utilitza com a manual per al desenrotllament del talent i el lideratge en seminaris empresarials i escoles de negoci.

Un dia molt fred del mes de febrer dos amics de tota la vida, Clive Linley i Vernon Halliday, coincideixen enmig de la gentada a fora d'un crematori dient l'últim adéu a Molly Lane. Tant l'un com l'altre havien estat amants de la Molly abans d'arribar a l'eminència actual: en Clive és el compositor modern britànic més famós i en Vernon és el director d'un diari seriós i de qualitat, The Judge. La Molly, una dona fantàstica i carismàtica, havia tingut altres amants, com Julian Garmony, el ministre d'Afers Estrangers, un home clarament de dretes decidit a ser el proper primer ministre. Poc després de l'enterrament de la Molly, en Clive i en Vernon fan un pacte de conseqüències imprevisibles. Tots dos prenen una decisió morl desastrosa que posa a prova fins al límit la seva amistat i que fa que Julian Garmony hagi de lluitar per la continuïtat de la seva vida política. Amsterdam, flamant guanyador del Premi Booker 1998, és una història de moral contemporània, profunda i enginyosa alhora, i és potser la novel·la més intensa que McEwan ha escrit fins ara.