Este llibre reflectix una experiència de la meua vida, plena de moments durs i alegres. Com el que realment és cada instant que vivim. La missió només és aportar coses positives i tindre un altre punt de vista diferent, una altra perspectiva de veure els quefers diaris. Són coses tan reals, que tot el món es reflectirà i pot sentir en distints moments de la seua vida."Cada situació complicada, té solucions fàcils. Cal verlas."

Núm. 3 Ondara personatges i fets. Valerià Gil és l'exemple de com l'atzar, unit a unes certes condicions naturals i a una clara voluntat de millorar i progressar, pot influir a modificar una vida i omplir-la d'experiències i vivències insospitades. L'existència curta d'un ondarenc de Pamis que, quan va emigrar als Estats Units l'any 1913, mai no podia imaginar la sorprenent vida que l'hi esperava. Amb aquest llibre voldríem retre tot el que ell representa, així com contribuir al seu reconeixement i a aconseguir que passe a formar part de la memòria col·lectiva del poble d'Ondara.

L'ajuntament de Pedreguer té l'honor de traure a la llum hui la figura i l'obra del compositor de Pedreguer en Vicent Morell. Més de tres dècades després de la seua mort, l'obra d'un dels músics i escriptors més prolífics de Pedreguer, resta tota inèdita. I hem considerat que era necessari reparar aquesta injutsta situació. És per això que, conjuntament amb una assemblea d'alumnes i familiars del mestre Morell, hem decidit reivindicar la seua memòria i donar a conéixer l'obra, o, almenys, una part, en una sèrie d'actes públics que comencen amb la presentació d'aquest treball. La biografia de Vicent Morell és un exemple important a tenir en compte. La seua ètica personal, també. I l'obra, injustament ignorada fins ara, mereix formar part de la història de la música, siga quin siga el valor que li done el públic i els especialistes, en el moment que puguem posar-la a l'abast de tots en les diverses audicions que tenim programades. La valoració objectiva que se'n puga fer no podrà mai llevar importància a l'esforç titànic que representa la confecció dels centenars i centenars de pàgines escrites i de pentagrames estructurals en melodies diverses, realitzat per un autodidacta que no va tindre mai més mestre que el propi talent. Pedreguer ha complit hui un deure històric: rescatar la figura i l'obra de Vicent Morell i donar-la a conéixer, orgullós que un fill de Pedreguer haja sigut capaç de crear una obra tan extensa. Esperem ara que els professionals puguen fer-nos-la gaudir a poc a poc, en les diverses programacions que tenim preparades.

Núm. 10 Ondara personatges i fets. Francesc de Paula Sendra i Doménech és una persona pràcticament desconeguda a Ondara. És cert que va marxar de jove a estudiar i, posteriorment, va fer de rector molt lluny del seu poble. Però, a més d'això i del fet que va morir molt jove, va tenir una vida intensa i digna de ser recordada i posada en valor. Podríem dir que, a grans trets, el temps que en la seua vida va tenir transcendència pública es podria dividir en dos períodes ben delimitats: el primer abasta el temps que va passar a Alacant i en el qual va ser un brillant polemista en la premsa d'aquella ciutat; i el segon període comprèn els anys en què va exercir de rector a la parròquia de Cantimpalos, anys al llarg dels quals també va participar escrivint en la premsa, però ja sense la càrrega polèmica dels anys anteriors, i va publicar totes les seues obres, sobretot la Geografía Eclesiástica de España.

La veritat és que quan Joan Fuster estava viu es va escriure ben poc sobre ell. Ara, en canvi, després de la seua mort, la paperassa sobre la seua figura ha esta abundant, prolífica: articles -molts- antologies dels seus textos, algunl llibre, a més d'homenatges amb les corresopnents conferències i taules rodones. Joan Fuster, en aquest sentit, està ben viu encara, més "viu", diríem, que en els útlims anys de la seua existència, ja que s'ha produït un corrent intens i ampli d'atenció dirigit a la seua persona, a la seua "personalitat". El Consell Valencià de Cultura no podia mantenir-se aliè a aquest fenomen, més encara si tenim en compte que Joan Fuster en formava part. Per això va decidir -com ja ho havia fet amb altres dels seus memebres desapareguts- publicar un llibre d'homenatge. Aquest projecte ha estat, així, una oportunitat més per mobilitzar els estudiosos de l'obra de Fuster i contribuir d'aquesta manera a ampliar-ne la bibliografia. La resposta ha estat, com podrà comprovar el lector d'aquest volum, àmplia, penetrant, i fins i tot, en alguns punts, novedosa, ja que s'ocupa d'aspectes que no havien estat tractats anteriorment, o molt de passada.

Núm. 2 Ondara personatges i fets. Com naix una estrella? És el destí, el que la basteix? És la genètica, allò que la conforma? O no són les grans estrelles del món de l'espectacle, per ventura, una conjunció d'atzar i de qualitats personals? L'excepcionalitat de Trini Reyes, ballarina nord-americana d'origen ondarenc, és un exemple de com fenòmens socials com la immigració es converteixen de vegades en el punt de partida d'històries tan captivadores com sorprenents. Una existència apassionant a mig camí entre la Marina i Nova York, un idil·li artístic entre Ondara i Broadway.

Núm. 6 Ondara personatges i fets. Un artista naix o es fa? Miquel Vaquer és la mostra de com l'esforç i el treball, units a unes condicions naturals, conflueixen per a donar lloc a un gran pintor. Un pintor amb una vida plena d'experiències extraordinàries que van modelar el seu futur, però, a la vegada, arrelat a la seua terra i amb els peus en ella. Amb aquest llibre voldríem contribuir a recuperar la memòria de la persona i del pintor que fou Miquel Vaquer i retre-li un petit homenatge.

Amb la reproducció fasimilar de les Obres d'Auzias March editades per Amadeu Pagès, la cultura valenciana paga un deute de gratitud al seu major poeta i al modest erudit que més l'ha estudiada i enaltida. S'ha treballat molt i bé sobre Ausiàs March, sobre la seua vida, família, idees, fonts, irradiació. Pere Bohigas, coneixedor eximi de la literatura medieval, ha publicat un excel·lent edició en la col·lecció "Els Nostres Clàsics" que no deixa d'ésser útil; Joan Ferraté n'ha publicats també els poemes amb un personal i agut comentari; la traducció castellana curada per Pere Gimferrer, amb l'original enforntat i una introducció de Joaquim Molas, no té altre defecte que ésser una selecció. Però, tot i això, l'esforç immens d'Amadeu Pagès ningú no l''ha superat. El text que ell ha proporcionat, fidelment transcrit, puntuat amb seny, el qual indica a peu de plana totes les variants dels manuscrits o de les estampacions primerenques, continua éssent l'instrument indispensable per qui s'acosta a l'obra de l'aturmentat cantor de "Llir entre cards.

Amb la reproducció fasimilar de les Obres d'Auzias March editades per Amadeu Pagès, la cultura valenciana paga un deute de gratitud al seu major poeta i al modest erudit que més l'ha estudiada i enaltida. S'ha treballat molt i bé sobre Ausiàs March, sobre la seua vida, família, idees, fonts, irradiació. Pere Bohigas, coneixedor eximi de la literatura medieval, ha publicat un excel·lent edició en la col·lecció "Els Nostres Clàsics" que no deixa d'ésser útil; Joan Ferraté n'ha publicats també els poemes amb un personal i agut comentari; la traducció castellana curada per Pere Gimferrer, amb l'original enforntat i una introducció de Joaquim Molas, no té altre defecte que ésser una selecció. Però, tot i això, l'esforç immens d'Amadeu Pagès ningú no l''ha superat. El text que ell ha proporcionat, fidelment transcrit, puntuat amb seny, el qual indica a peu de plana totes les variants dels manuscrits o de les estampacions primerenques, continua éssent l'instrument indispensable per qui s'acosta a l'obra de l'aturmentat cantor de "Llir entre cards.

L'ajuntament de Pedreguer se sent honrat de presentar hui a tots la biografia i una antologia de l'obra del nostre poeta Vicent Pons i Fornés. El 27 de juliol del 2003, va fer cinc anys que ens va deixar. El seu cor malalt, físicament i esperitualment, va decidir passar a la vida del Temps sense temps.Per a commemorar la data i, sobretot, per a donar a conéixer al públic l'obra i la figura del gran poeta. Hem volgut recordar hui, aniversari del seu natalici, la figura i, especialment, l'obra de Pons i Fornés. Vicent va tindre la gran sort de ser un creador que té tota l'obra editada magníficament en unes edicions acuradíssimes i limitades que són el somni de qualsevol poeta. Potser per això, calia fer una pulibació d'abast més ample, i la idea ens ha dut a pensar que havíem d'intentar donar al gran públic un treball com el que ha elaborat Lluís Fonrés i presentem ara, a fi d'aconseguir que Vicent Pont i Fornés siga un poeta conegut i reconegut segons la gran vàlua que te la seua magnífica i extensa obra. Sabem que els conciutandan de Vicent, i tot el món de la poesia en general, s'alegraran de poder tindre en les mans el llibre que presentem hui.

El Sifoner va nàixer l'agost de 1975, en guanyar el 1r Premi del Festival de la Cançó de Xàtiva. Era un dia fet de calor humida amb més de quaranta graus. Durant el dia semblava com si les pedres volgueren fondre's entre el tel de calor que ho envoltava tot. A la nit, quan la frescoreta es va ensenyorejar de la bella ciutat, les fades i els follets que acompanyen sempre les activitats humanes es van congriar dalt del castell i des d'allí van decidir que es produïra el naixement. Va ser un part gojós contemplat per un públic entusiasmat que el rebé molt rebé des del primer moment, i, on es va comprovar que, "la punxa quan naix ja punca". Lluís Fornés i Pérez-Costa, va ser engendrat, i va passar els nou mesos de gestació, a Benissa-Deví, el llogaret àrab on Ibn al-Labbana, el fill de la lletera, havia construït els seus magnífics versos, segles abans. A aquell lloc arribà un bon dia el franciscà consegut com el Pare Pere i fundà el convent dedicat a Jesús Pobre (Juspobre) que li dóna nom actualment. Quan va demanar entrar a formar part de la humanitat, sa mare començà un lent viatge en carro a la casa pairal de Pedreguer, (Encara no s'havia inventat allò d'anar a l'hospital) on va nàixer un benigne dia d'octubre, empomat per la comadrona i rodejat de iaia, ties i amorosa familia, a l'ombra de la muntanya gran, mentre l'aigua de l'ombrereta redolava pedres avall fent camí cap a l'immens descens que marca el destí: "Ja quan hom naix comença de morir".

Amb motiu del 75é aniversari de la Biblioteca Pública Municipal de Pego hem volgut arreplegar en un llibret a bonar part dels escriptors locals i les seues impressions al voltant de la bilbioteca, l'ocasió era propícia.